Canvi de paradigma educatiu. Constructivisme i connectivisme

Avui us presento una nova aplicació que és molt interessant i que considero que ens ajudarà una mica més en la nostra vida d'estudiant.

Aquesta aplicació se'n diu Videonote.es i serveix per anar citant les parts més rellevants a mesura que avança el vídeo. A més, es poden visualitzar diferents vídeos per a poder remarcar i escollir el que ens interessa, de manera senzilla i ràpida.

A més, els vídeos que anem analitzant es van guardant a la carpeta de Google Drive, ordenats per dates, i es poden emmagatzemar diferents documents amb el mateix nom. També, com és una aplicació del Google, podem compartir les anotacions que realitzem amb altres persones per a treballar de manera col·laborativa.
Pregunta 1: Com hauria de canviar la finalitat de l'escola i els continguts d'aprenentatge?
- Els continguts haurien de partir dels interessos dels alumnes. Poder portar els interessos d'aquest dins l'aula. Seria interessant connectar interessos amb coneixements i aprenentatges útils i funcionals. l'aprenentatge ha de ser significatiu i autònom. La finalitat de l'aprenentatge ha de ser aprendre tenint en compte els interessos i inquietuds dels infants.
- Aquesta finalitat de l'escola, ha de poder oferir i potenciar un pensament crític i reflexiu per part dels infants. Han d'aprendre a ser crítics, aprendre a gestionar la informació, els continguts a treballar.
- Tanmateix, l'escola no s'ha de basar tant a ensenyar continguts, sinó poder oferir espais i moments on els infants se centrin i realitzin en processos d'aprenentatge per arribar a conèixer aquests continguts.
- La finalitat de l'escola no ha de ser l'avaluació sumativa ni quantitativa del grau d'assoliment de continguts i coneixements dels infants, sinó que ha de poder veure més enllà i centrar-se en el procés d'aprenentatge, no només en un producte final. No només fer una avaluació quantitativa, sinó també qualitativa.
Pregunta 2: Com haurien de canviar els rols del mestre i de l'alumne?
Escola tradicional
-Mestre: ho sabia tot i era l'únic que transmetia el coneixement era unidireccional. Jerarquia vertical. Una avaluació final que no tenia en compte el procés.
-Alumne: Memoritzava tots els conceptes. Obtenia un coneixement memorístic i poc significatiu. Les coses que aprenien eren per formar futurs treballadors. Aprenentatge individual, únic ritme i nivell d'aprenentatge.
-Societat-Escola: Patrons marcats i tancats. Menys recursos. El que s'aprenia era per poder treballar després. No era important estudiar, es necessitava treballar per portar diners a la família.
Escola actual
-Mestre: Fomenta un aprenentatge bidireccional. Mirada cap als interessos dels infants per motivar-los i potenciar un aprenentatge significatiu. No és l'única font d'informació, figura d'autoritat (jerarquia horitzontal). El mestre també aprèn dels alumnes. La seva feina és més complexa perquè les coses no venen donades (llibre) i les sessions s'han d'elaborar. Hi ha més formació i preparació. Mirada holística.
-Alumne: Aprenentatge social (cooperatiu), s'aprèn dels altres. L'alumne és el protagonista del seu aprenentatge. Membre actiu de la comunitat d'aprenentatge.
-Escola-Societat: Ha progressat molt. L'educació i l'escola tenen en compte els avenços tecnològics, d'informació, etc. → coneixement molt més immediat i a l'abast dels nens. També pot ser més fiable (es pot contrastar).
3. Com haurien de canviar els tipus d'activitats escolars?
Escola Tradicional:
No es tenen en compte els interessos dels infants
són activitats extretes del llibre del text on l'explicació i la solució està només en el llibre
El mestre explica les activitats i els continguts de manera descontextualitzada.
Normalment són activitats que no es fan a partir dels interessos dels infants i no tenen una utilitat fora de l'aula.
No són activitats que permeten l'exploració o experimentació, així com anglès i educació física que permeten activitats dinàmiques i d'expressió.
Escola Actual:
Activitats contextualitzades
Dinàmiques
Interdisciplinars
Experimentals
Expressió de múltiples llenguatges
Subjecte actiu de l'aprenentatge
Adaptat a les necessitats dels alumnes i a la societat
Tenir en compte els coneixements previs
Tenir criteri per seleccionar els continguts que solen treballar
Aprenentatge útil i transferible a la vida quotidiana.
→ Pregunta 4: Com hauria de canviar l'avaluació (què, quan, com s'ha d'avaluar)?
Avaluar per aprendre - Neus Sanmartí. 
Si no es canvia l'avaluació, no canviarà res. L'avaluació hauria de tenir una funció reguladora de tot el procés d'aprenentatge, atès que ha de permetre decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l'alumnat i constatar el seu progrés a mesura que avança en els aprenentatges. Ha de permetre al professorat contrastar el grau d'assoliment per part de l'alumnat dels objectius de les àrees o matèries i de les competències bàsiques i ajustar, si escau, els processos didàctics. Per a l'alumnat, l'avaluació també esdevé un element essencial per aprendre, ja que els alumnes que constaten el seu progrés i saben regular-se estan més preparats per avançar en els aprenentatges i per seguir aprenent.
A partir d'aquí ens plantegem una avaluació competencial on es tenen en compte el què, com i quan avaluem.
Què avaluem?
El procés (tant dels alumnes com del docent) i no el producte final.
L'actitud, el paper del mestre.
Competències.
Objectius.
Quan avaluem?
Durant el procés.
Com avaluem?
Rúbriques, coavaluació, autoavaluació, autoregulació, conversa, productes finals, llibretes d'aprenentatge, blogs, graella, avaluació formadora i formativa.

Després d'experimentar i manipular aquesta aplicació vam parlar sobre el paradigma educatiu i com haurien de ser les propostes per a fomentar el desenvolupament integral dels infants, incorporant les TIC dins l'aula, perquè ens siguin útils i ajudin a enriquir el coneixement dels alumnes.

Però, abans vam comentar un concepte que es treballa sobretot amb les competències digitals. Aquest concepte és el connectivisme i es defineix com la necessitat d'estar connectats amb els altres per enriquir el nostre coneixement, és a dir, connectar amb el coneixement de manera oberta i crítica.

Una manera de treballar el connectivisme a classe en Xavier ens va proposar realitzar una reflexió sobre el paradigma educatiu comentant per grups un seguit de preguntes que vam anar compartint amb la classe mitjançant una conversa, ja que d'aquesta manera tothom podia aportar el seu coneixement i anàvem creant una presentació de power point amb els comentaris dels altres grups.

Aquesta activitat va ser molt positiva i interessant des del punt de vista de l'alumne, ja que personalment, em va permetre treballar i desenvolupar noves habilitats comunicatives tant amb el teu grup, com amb la resta de la classe, ja que havíem d'estar ben atentes de poder participar en la conversa i aportar nou coneixement i que sigui complementari a les aportacions de la resta de grups.

Considero que com a mestra també és una experiència positiva, ja que el rol que desenvolupa és actiu i participatiu, ja que organitza el discurs dels alumnes per a guiar-los cap al nou coneixement. A més, permet als alumnes compartir el que van reflexionant i cercant de manera ordenada, ja que amb l'ajuda de la mestra i amb la presentació de Power Point que anàvem responent les preguntes, el mestre podia veure de quina manera ens expressàvem i podia tenir una evidència del que s'anava treballant.

Fonts Consultades:

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0024/fc53024f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pdf