TANCAMENT

Hola a tothom! 

Aquesta serà possiblement l'última entrada que faci en aquest bloc com a estudiant de magisteri!

Al llarg de tot el curs he anat experimentant, reflexionant i ampliant el meu coneixement gràcies a les classes que hem anat realitzant a la universitat. Ha estat una feina molt intensa i enriquidora, ja que he après molt sobre l'ús de les TIC a l'aula. 

En aquest bloc he volgut afegir les eines, recursos, programes i estratègies que hem anat coneixent aquest curs, ja que ha sigut molt interessant i segurament ho utilitzi a l'aula quan sigui mestra. 

Durant el procés d'elaboració del bloc he reflexionat sobre la meva tasca educativa i he pogut veure l'ús de les noves tecnologies des d'un altre punt de vista diferent, més enriquidor, dinàmic i útil per a treballar amb els infants. 

Com a mestra considero que tenim moltes estratègies que són molt interessants per a treballar amb els alumnes i només hem de tenir criteri, conèixer les aplicacions i els programes amb profunditat i saber seleccionar el recurs més idoni per a treballar. A més, el mestre ha de dominar aquest recurs per poder oferir un aprenentatge més coherent i ric als infants. 

Amb aquesta entrada finalitza la meva tasca del Dossier Personal d'Aprenentatge (DPA). M'agradaria fer la cloenda amb un vídeo que resumeix la finalitat i el contingut d'aquest bloc mitjançant un infograma que he creat perquè l'explicació sigui més dinàmica, creativa i visual.

Desitjo que us hagi agradat i que us sigui tan útil com ha estat per mi realitzar aquest DPA en format bloc.

Tic i les llengües

A l'escola, les llengües sempre han estat molt unides amb les TIC: quan elaborem textos, cerquem i llegim informació del que trobem per Internet, quan trobem recursos que ens ajuden a escriure millor com el DIEC, el diccionari de Sinònims, l'optimot, el softcatalà, etc. 

Però, fora del comú i del que ja coneixem, creiem que existeixen altres aplicacions que ajuden en l'ensenyament aprenentatge de les llenguatges?

Doncs, a la universitat he treballat diferents maneres de potenciar les llegues en entorns digitals on m'agradaria destacar els dos que he considerat més interessants:

DIC-DIC: és joc educatiu que permet practicar l'escriptura mitjançant el so-grafia. Si cliqueu la paraula "dic-dic" us condueix a una pàgina molt interessant d'un bloc que segueixo on explica amb detall el funcionament i la finalitat d'aquest recurs didàctic. 

EDU365: és un portal on hi ha una gran diversitat de continguts de llengües per treballar mitjançant jocs interactius molt interessants per als alumnes. A més està classificat segons la temàtica, el curs, cicle, etc. 

L'activitat que hem dut a terme després de la presentació de les eines que tenim a l'abast, ha estat molt divertida, ja que a partir de diferents vídeos hem pogut gravar el diàleg sobre el que podrien estar parlant, és a dir, hem fet el doblatge del diàleg del vídeo. 

Les nostres companyes ens han presentat un seguit de vídeos sense veu perquè gravem a sobre la conversa que ens havíem d'inventar. Ens han ofert vídeos molt diversos perquè treballéssim el vocabulari segons el context, ja que podia ser més formal o més informal. 

Com a mestra...

Considero que sovint deixem de cercar nous materials per a treballar amb els alumnes ja que creiem que amb el que fem ja en tenim prou i ja donem resposta als objectius que en plantegem. Però m'agradaria destacar que els mestres sempre han d'estar actualitzats per poder oferir el coneixement de manera dinàmica i divertida, ja que tenim a l'abast una gran quantitat d'eines que podem treballar amb els alumnes. 

Amb l'activitat que ens ha ofert aquest grup hem pogut treballar l'oralitat. El mestre pot tenir diferents programes i aplicacions per a fer servir les TIC a l'aula perquè donin suport i varietat quan elaborem textos amb els programes de Google, com el Drive o el Word. 

Per tant, amb aquesta activitat a més de treballar la llengua oral, podem analitzar i veure el rol que agafa cada alumne i quin tipus de registre utilitzen per a cada situació. També els alumnes treballarien la manera de pensar i interpretar unes imatges sense text, per comprendre el context i doblar els vídeos que oferim. 

Codis QR

Què és un CODI QR? 

És un codi de resposta ràpida representat per una imatge que interptreta un hipervincle que condueix a una informació en concret.

Emmagatzem la informació en un codi de barres bidimensional que es caracteritza en tres quadres a les puntes que permeten detectar la predisposició del code del lector.

Hi ha diverses pàgines i aplicacions on-line que permeten dissenyar i crear el teu propi codi QR, com per exemple:

• 
  QRDroid
• Barcode Scanner
• FreeQR code generator
• Visualead

Com a mestre...

Considero que treballar el codis Qr a l'escola pot ser molt interessant ja que a partir d'una activitat, com pot ser explicar alguna espai de l'escola o exposar algun treball a partir d'un codi QR els alumnes poden treballar les TIC l'escriptura i la lectura del tema que treballen amb codi QR.

Amb aquesta eina tan senzilla i fàcil de crear, podem involucrar els alumnes a l'escola, explicant el funcinament d'algun espai escolar o les normes de l'escola, etc. A més, amb aquest tipus d'activitat, els infants poden sentir-se partíceps i compromesos amb l'escola.

Assetjament escolar

Avui, un grup d'alumnes ens ha presentat una sessió molt interessant sobre l'ús de les TIC amb l'assetjament escolar. M'agradaria fer èmfasi amb aquest tema ja que es pot donar o es dóna a totes les escoles. Es produeix per l'exposició d'un alumne de forma repetida a accions negatives que porta a terme un alumne o diversos alumnes dins d'un període de temps amb la finalitat de ferir físicament o verbalment. L'assetjament escolar, de vegades, consisteix en un grup d'estudiants que aïllen un alumne en particular i normalment es manifesta amb actituds agressives. 

Considero que com a mestra, hem d'estar molt formats i coneixer les ajudes que podem tenir com a mestres i del suport que podem donar als alumnes que pateixen assetjament escolar. Però una de les intervencions més eficaces és la detecció immediata i la prevenció d'aquest tipus d'assetjament.

Les nostres companyes de classe ens van presentar un seguit d'eines molt interessants que tot mestre hauria de conèixer, ja que ajuden a la detecció i control d'aquest tipus d'amenaces i sobretot ajuden als alumnes que puguin patir bulling a l'escola.

Aquestes eines són: 

- The boody tool: És una eina que permet detectar l'assetjament escola a partir d'un qüestionari avaluat per un equip psicològic. 

- Basta de bulling: És una aplicació que serveix per a informar als pares i als alumnes del que és el Bulling, com es manifesta i com es detecta. Està creada per Cartoon Network i pretén ser una aplicació que puguin fer servir els nens i nenes. 

- Bullysemaforo: És una aplicació on es poden anotar el successos que hagin passat a l'escola per analitzar i detectar si hi ha algun cas d'assatjament escolar mitjançant unes preguntes. A més, ofereix diversos consells per prevenir i tractar aquest tema.

Considero que aquest tema és molt important perquè sovint passa davant nostre sense adonar-nos del que està passant i com a mestres hem de tenir recursos i estratègies per procurar que no es fomenti aquest tema prevenint, tractant i treballant a l'aula. 

M'ha sorprès molt veure que tenim moltes aplicacions i programes que ajuden tant a mestres, famílies com pares i mares i que aquest suport estigui recolzat per mestres i psicòlegs que ajuden i assessoren al llarg del procés.  M'agradaria destacar una pàgina web informativa amb diversos vídeos explicant què és l'assatjament escolar i diferents aplicacions per prevenir, detectar i treballar l'assetjament escolar a les escoles i Instituts. 

GENBETA

Fonts Consultades:

http://www.buddytoolkids.com/main/

http://bastadebullying.com/

https://play.google.com/store/apps/details?

id=com.turner.cn.bastadebullying&hl=es_419

http://blog.phonehouse.es/tag/bullysemaforo/

Els mòbils a l'escola!

L'activitat que hem realitzar aquesta setmana a la universitat ha estat molt interessants, ja que els mbils normalment es es consideren els enemics dels alumnes. Potser això és degut a que socialment fem un mal ús dels mòbils.

A classe hem treballat les mateàtiques amb una eina de cimunicació molt popularitzada, el Whats App. Hem realitzar una gimcana per la universitat on les proves i les instruccions ens les transmetien per missatges de Whats App. 

Ha sigut molt entretigut perquè haviem d'enviar una fotografia per corroborar que estavem en el lloc indicat i, després ens enviaven les proves que haviem de superar. Quan els responiem amb la solució al problema, ja que normalemnt era un problema matemàtic sobre calcular la superfície d'un llibre,d'una taquilla, fer una torre amb múltiples de 5, etc. elles ens contestaven explicant-nos la seguent prova i així soccessivament. 

Com a mestra considero....

La presentació va ser molt dinàmica i entretinguda ja que vam usar una eina que poquissimes vegades fem servir a l'aula i em sembla molt interessant que com mestra poguem trencar ab aquest tabú dels mòbils. 

Considero que és una eina molt útil a les escoles sempre que es faci un bon ús d'aquest instrument de comunicació. Però mai podem oblidar que hem d'educar als alumnes perquè tinguin critèri i sàpiguen que es fa amb la seva identitat digital.

A més, considero que introduir els mòbils a l'aula poden ser molt útils perquè l'accés a Internet és molt ràpid i senzill i els mestres constantment l'utilitzem per consultar, investigar o cercar nova informació i això és el que podem traslladar a l'aula. 

L'ús dels mitjans i l'educació en comunicació

Què és l’educació mediàtica?

L’analfabetisme mediàtic per cridar l’atenció sobre la precària situació de l’Educació en Comunicació en el nostre país. Amb l’al·lusió a l’analfabetisme volem fer referència a la situació d’inoperància en què els actuals currículums d’ensenyament deixen l’alumnat davant els mitjans de comunicació audiovisuals respecte de la capacitat de comprensió, l’anàlisi crítica dels continguts i la producció amb els llenguatges audiovisuals, dels quals resta tan indefens com un/a alumne/a a qui no s’hagués ensenyat a llegir quedaria davant un llibre.

Després de veure una serie de vídeos explicant diferents situacions sobre l’educació mediàtica on diferents persones d’edats diferents ensenyen com hem arribat a aquesta situació d’analfavetisme o com el duem a terme.

Dinàmica de grup:

1. Creieu que la televisió fa mal a l’educació? De quina manera?

Grup B: Si fem un bon ús de la televisió, mirar-la pot ser un moment lúdic Però si no se’n fa un bon ús pot ser un moment contraproduent per a l’educació dels infants, ja que a la televisió hi ha diversos continguts i programes que no són adequats pel públic infantil i pot ser que ofereixi un model negatiu pels infants.  

2. Creieu que la televisió pot ajudar a l’educació?

Pot ajudar sempre i quan l’utilitzem positivament per enriquir-nos i enriquir els nostres coneixements. Hem de ser crítics i cercar els programes que siguin educatius, ja que no tots els programes “fan mal”. Hi ha alguns que tenen un contingut pedagògic i coherent amb el nivell maduratiu dels infants, per tant, hem de saber seleccionar i trobar els programes que ens ajuden i ens beneficien per enriquir el nostre coneixement.

3. Creieu que la programació televisiva és adequada? Per què creieu que és la que és?

Molts programes de televisió no són adequats, i cada vegada ho són menys. Actualment hi ha molts programes que no són profitosos ni per als adults, però com que hi ha una majoria de gent que els veu -perquè no hi ha molt més per veure- doncs els índexs d’audiència són elevats i en fan encara més programes d’aquest tipus.

4. Què creieu que es podria fer des de l’escola en relació amb la televisió?

Explicar als infants -i als pares- i educar-los per escollir quins programes són adequats per veure i també durant quanta estona, ja que hi ha molts nens i nenes que miren el primer que veuen i durant hores. D’altra banda, els mestres poden anar-se actualitzant i controlant què fan a la TV per proposar als pares quins programes són adequats o no.

Considero que com a mestra hem d'ensenyar a triar i a ser crítics tant els infants com als pares a seleccionar i revisar el que veuen els seus fills per poder educar en l'analfabetització mediàtica i així evitar possibles modelitzacions errònies o negatives.

Gràcies a que els programes de televisió es troben també a Internet, podem seleccionar el contingut i no conformar-nos amb la programació de la televisió. Tot i que, també es pot donar el cas que, es visuliutzin continguts sense cap filtre i això pot ser més perjudicial pels infants del que ens pensem, ja que poden crear una falsa il·lusió de la realitat.

A més, segons el llenguatge que utilitzin poden usar un llenguatge que persuadeix l'audiència fent dominar l'emoció per sobre el raonament.

La funció del mass media són programes que estan dissenyats per entretenir o informar però no sempre eduquen, ja que proposen models que sovint no són correctes, tenen com a finalitat informar i difondre coneixements, provoquen emocions o fan que puguis empatitzar amb els personatges que surten als programes, etc.

Fonts consultades:

https://laxarxa.wordpress.com/

Què és el Pla TAC de centre?

El PLA TAC es podria definir com el conjunt d’unes pautes per a dur a terme una tasca complexa que requereix un enfocament sistèmic i la implicació de tot l’equip docent i el lideratge de l’equip directiu. A més, s’hauria de focalitzar en el què i el com ha d’aprendre l’alumnat i en quina mesura la tecnologia ajudarà a aquest propòsit. És a dir, el Pla TAC haurà de ser un itinerari per poder aconseguir els objectius didàctics, de planificar en quina forma les tecnologies s’utilitzaran per a l’aprenentatge i el coneixement i avançar així cap a una escola amb maduresa tecnològica.

A la societat d’Internet, el més complicat no és navegar, sinó saber on anar, on buscar el que es vol trobar i què fer amb el que es troba. I això requereix educació.                       Manuel Castells

Com podem elaborar un PLA TAC a l’escola?

El Pla TAC requereix d’un procés complex i del suport de tot l’equip directiu, ja que s’han de coordinar el claustre del professorat i tota la comunitat educativa mitjançant unes directrius molt clares i entenedores perquè la competència digital dels alumnes siguin coherents amb el currículum i doni resposta als objectius i a la metodologia que es proposen.

D’altra banda, és importat que el paper de la tecnologia a l’escola no estigui deslligada de les àrees curriculars, ja que la tecnologia, avui en dia està tan vinculada a la nostra quotidianitat que és important no oblidar-nos que l’alumne és el protagonista del seu aprenentatge i com la tecnologia pot ajudar a complementar de manera positiva i no abusiva en el procés d’ensenyament-aprenentatge, és a dir, que l’alumne pugui utilitzar aquestes eines de treball de manera sistemàtica com a font d’informació i per a treballar de manera col·laborativa o individual. El Pla TAC, a més, compta amb onze objectius generals que les escoles poden adaptar i construir de nous segons la realitat i la identitat de cada centre.  

Quines són les fases del Pla TAC?

Segons les experiències dels centres que han dut a terme aquest pla, s’han pogut definir una sèrie de pautes o fases que se segueixen normalment:

1. Definició de la visió del centre pel que fa a les TAC d’acord amb les especificitats del Projecte educatiu del centre, la normativa vigent i per a un termini temporal concret.

2. Diagnòstic de la maduresa digital del centre (tant en l’àmbit curricular com els usos de gestió, l’organització, etc.).

3. Definició dels objectius.

4. Planificació de les prioritats.

5. Identificació dels recursos necessaris.

6. Assignació de tasques i responsabilitats als diferents actors.

7. Aplicació del Pla.

8. Avaluació del procés i establiment de nous objectius.

Per concloure, considero que el pla TAC és un bon instrument per a poder apropar i implementar la realitat digital en l’entorn educatiu, però que requereix d’una coordinació i acceptació de tots els punts que formen l’escola i sovint, pot ser que, aquesta manera de pensar no es doni a totes  les escoles.

Tot i així, el fet que sigui un document dinàmic i flexible permet adaptar les noves tecnologies per enriquir el coneixement de manera progressiva a la metodologia del centre i dels mestres, ja que és important que es tinguin presents tant les orientacions curriculars com el projecte educatiu del centre, de la mateixa manera que hem de tenir present que l’alumne és el centre de l’aprenentatge i que la tecnologia ha de fer de suport d’aquest procés educatiu.

A continuació us deixo una experiència amb el Pla TAC de l'escola Fontmarina, que considero que és molt interessant i on es veu reflectit molt bé com han integrat el Pla TAC dins el projecte educatiu:

Experiència escolar del Pla TAC

A l'escola on he realitzat les pràctiques no comptàven amb un Pla TAC però si que utilitzaven la tecnologia com una manera per aprendre de manera més qualitativa i dinàmica.

Consideraven que l'us de les TIC a les aules era una ajuda que han d'utilitzar tant els mestres com els alumnes, d'aquesta manera els mestres un cop l'any realitzaven un curs sobre la PDI on els explicaven i els donaven eines per poder treure més rendiment a la pissarra digital i a les aplicacions o programes que podrien utilitzar a l'aula.

En aquest sentit, tant les mestres com els alumnes utilitzaven aquests recursos per complementar l'aprenentatge dels estudiants, ja fos per cercar informació, per realitzar tasques i activitats a l'aula com per repassar els continguts treballats anteriorment.


Fonts consultades:

http://www.bcn.cat/imeb/pec/forum_exit/Pla_Tac_de_centre.pdf

https://sites.google.com/a/xtec.cat/aprendre-en-entorns-digitals-canviants/l-escola-digital/pla-tac

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=eHRlYy5jYXR8c2VtaW5hcmlzLXRhY3xneDoxODkyNDJhMjJjZDA4Y2Ji

https://sites.google.com/a/xtec.cat/seminaris-tac/curs-2012-2013/sessio-3/que-es-el-pla-tac