Què és l’educació mediàtica?
L’analfabetisme mediàtic per cridar l’atenció sobre la precària situació de l’Educació en Comunicació en el nostre país. Amb l’al·lusió a l’analfabetisme volem fer referència a la situació d’inoperància en què els actuals currículums d’ensenyament deixen l’alumnat davant els mitjans de comunicació audiovisuals respecte de la capacitat de comprensió, l’anàlisi crítica dels continguts i la producció amb els llenguatges audiovisuals, dels quals resta tan indefens com un/a alumne/a a qui no s’hagués ensenyat a llegir quedaria davant un llibre.
Després de veure una serie de vídeos explicant diferents situacions sobre l’educació mediàtica on diferents persones d’edats diferents ensenyen com hem arribat a aquesta situació d’analfavetisme o com el duem a terme.
Dinàmica de grup:
1. Creieu que la televisió fa mal a l’educació? De quina manera?
Grup B: Si fem un bon ús de la televisió, mirar-la pot ser un moment lúdic Però si no se’n fa un bon ús pot ser un moment contraproduent per a l’educació dels infants, ja que a la televisió hi ha diversos continguts i programes que no són adequats pel públic infantil i pot ser que ofereixi un model negatiu pels infants.
2. Creieu que la televisió pot ajudar a l’educació?
Pot ajudar sempre i quan l’utilitzem positivament per enriquir-nos i enriquir els nostres coneixements. Hem de ser crítics i cercar els programes que siguin educatius, ja que no tots els programes “fan mal”. Hi ha alguns que tenen un contingut pedagògic i coherent amb el nivell maduratiu dels infants, per tant, hem de saber seleccionar i trobar els programes que ens ajuden i ens beneficien per enriquir el nostre coneixement.
3. Creieu que la programació televisiva és adequada? Per què creieu que és la que és?
Molts programes de televisió no són adequats, i cada vegada ho són menys. Actualment hi ha molts programes que no són profitosos ni per als adults, però com que hi ha una majoria de gent que els veu -perquè no hi ha molt més per veure- doncs els índexs d’audiència són elevats i en fan encara més programes d’aquest tipus.
4. Què creieu que es podria fer des de l’escola en relació amb la televisió?
Explicar als infants -i als pares- i educar-los per escollir quins programes són adequats per veure i també durant quanta estona, ja que hi ha molts nens i nenes que miren el primer que veuen i durant hores. D’altra banda, els mestres poden anar-se actualitzant i controlant què fan a la TV per proposar als pares quins programes són adequats o no.
Considero que com a mestra hem d'ensenyar a triar i a ser crítics tant els infants com als pares a seleccionar i revisar el que veuen els seus fills per poder educar en l'analfabetització mediàtica i així evitar possibles modelitzacions errònies o negatives.
Gràcies a que els programes de televisió es troben també a Internet, podem seleccionar el contingut i no conformar-nos amb la programació de la televisió. Tot i que, també es pot donar el cas que, es visuliutzin continguts sense cap filtre i això pot ser més perjudicial pels infants del que ens pensem, ja que poden crear una falsa il·lusió de la realitat.
A més, segons el llenguatge que utilitzin poden usar un llenguatge que persuadeix l'audiència fent dominar l'emoció per sobre el raonament.
La funció del mass media són programes que estan dissenyats per entretenir o informar però no sempre eduquen, ja que proposen models que sovint no són correctes, tenen com a finalitat informar i difondre coneixements, provoquen emocions o fan que puguis empatitzar amb els personatges que surten als programes, etc.
Fonts consultades:
