Què és el Pla TAC de centre?

El PLA TAC es podria definir com el conjunt d’unes pautes per a dur a terme una tasca complexa que requereix un enfocament sistèmic i la implicació de tot l’equip docent i el lideratge de l’equip directiu. A més, s’hauria de focalitzar en el què i el com ha d’aprendre l’alumnat i en quina mesura la tecnologia ajudarà a aquest propòsit. És a dir, el Pla TAC haurà de ser un itinerari per poder aconseguir els objectius didàctics, de planificar en quina forma les tecnologies s’utilitzaran per a l’aprenentatge i el coneixement i avançar així cap a una escola amb maduresa tecnològica.

A la societat d’Internet, el més complicat no és navegar, sinó saber on anar, on buscar el que es vol trobar i què fer amb el que es troba. I això requereix educació.                       Manuel Castells

Com podem elaborar un PLA TAC a l’escola?

El Pla TAC requereix d’un procés complex i del suport de tot l’equip directiu, ja que s’han de coordinar el claustre del professorat i tota la comunitat educativa mitjançant unes directrius molt clares i entenedores perquè la competència digital dels alumnes siguin coherents amb el currículum i doni resposta als objectius i a la metodologia que es proposen.

D’altra banda, és importat que el paper de la tecnologia a l’escola no estigui deslligada de les àrees curriculars, ja que la tecnologia, avui en dia està tan vinculada a la nostra quotidianitat que és important no oblidar-nos que l’alumne és el protagonista del seu aprenentatge i com la tecnologia pot ajudar a complementar de manera positiva i no abusiva en el procés d’ensenyament-aprenentatge, és a dir, que l’alumne pugui utilitzar aquestes eines de treball de manera sistemàtica com a font d’informació i per a treballar de manera col·laborativa o individual. El Pla TAC, a més, compta amb onze objectius generals que les escoles poden adaptar i construir de nous segons la realitat i la identitat de cada centre.  

Quines són les fases del Pla TAC?

Segons les experiències dels centres que han dut a terme aquest pla, s’han pogut definir una sèrie de pautes o fases que se segueixen normalment:

1. Definició de la visió del centre pel que fa a les TAC d’acord amb les especificitats del Projecte educatiu del centre, la normativa vigent i per a un termini temporal concret.

2. Diagnòstic de la maduresa digital del centre (tant en l’àmbit curricular com els usos de gestió, l’organització, etc.).

3. Definició dels objectius.

4. Planificació de les prioritats.

5. Identificació dels recursos necessaris.

6. Assignació de tasques i responsabilitats als diferents actors.

7. Aplicació del Pla.

8. Avaluació del procés i establiment de nous objectius.

Per concloure, considero que el pla TAC és un bon instrument per a poder apropar i implementar la realitat digital en l’entorn educatiu, però que requereix d’una coordinació i acceptació de tots els punts que formen l’escola i sovint, pot ser que, aquesta manera de pensar no es doni a totes  les escoles.

Tot i així, el fet que sigui un document dinàmic i flexible permet adaptar les noves tecnologies per enriquir el coneixement de manera progressiva a la metodologia del centre i dels mestres, ja que és important que es tinguin presents tant les orientacions curriculars com el projecte educatiu del centre, de la mateixa manera que hem de tenir present que l’alumne és el centre de l’aprenentatge i que la tecnologia ha de fer de suport d’aquest procés educatiu.

A continuació us deixo una experiència amb el Pla TAC de l'escola Fontmarina, que considero que és molt interessant i on es veu reflectit molt bé com han integrat el Pla TAC dins el projecte educatiu:

Experiència escolar del Pla TAC

A l'escola on he realitzat les pràctiques no comptàven amb un Pla TAC però si que utilitzaven la tecnologia com una manera per aprendre de manera més qualitativa i dinàmica.

Consideraven que l'us de les TIC a les aules era una ajuda que han d'utilitzar tant els mestres com els alumnes, d'aquesta manera els mestres un cop l'any realitzaven un curs sobre la PDI on els explicaven i els donaven eines per poder treure més rendiment a la pissarra digital i a les aplicacions o programes que podrien utilitzar a l'aula.

En aquest sentit, tant les mestres com els alumnes utilitzaven aquests recursos per complementar l'aprenentatge dels estudiants, ja fos per cercar informació, per realitzar tasques i activitats a l'aula com per repassar els continguts treballats anteriorment.


Fonts consultades:

http://www.bcn.cat/imeb/pec/forum_exit/Pla_Tac_de_centre.pdf

https://sites.google.com/a/xtec.cat/aprendre-en-entorns-digitals-canviants/l-escola-digital/pla-tac

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=eHRlYy5jYXR8c2VtaW5hcmlzLXRhY3xneDoxODkyNDJhMjJjZDA4Y2Ji

https://sites.google.com/a/xtec.cat/seminaris-tac/curs-2012-2013/sessio-3/que-es-el-pla-tac

Continguts de Competències Intrumentals i Metodològiques

Què és l’ACTIC?

És l’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació. L’any 2009, a Catalunya es va veure la importància de formar als ciutadans en la competència digital, i aprofitant que actualment la societat s’ha consolidat com a digital, des de l’escola es va veure com una oprtunitat per a formar als estudiants i als ciutadans del futur dins d’un paradigma més ètic i responsable amb l’ús de les TIC.

D’aquesta manera, s’ha vist l’ACTIC com una oportunitat pels docents per a poder formar-se com a ciutadans coneixedors d’aquestes habilitats i actituds en l’àmbit de la tecnologia, la informació i la comunicació, per a desenvolupar-ho en situacions reals exposades a l’escola però amb la possibilitat d’extrapolar-ho a la vida quotidiana.

Aquesta acreditació s’adquireix mitjançant un exàmen en línia que es pot realitzar des d’aquesta web: http://acticweb.gencat.cat/ca/

Tenint en compte que els mestres han de ser competents en les TIC per a poder utilitzar la tecnologia de la informació i la comunicació com a base del procés d’ensenyament, es va veure la necessitat de crear un marc on s’especifiquessin les Competències Digitals Instrumentals (CDI) i les Competències Digitals Metodològiques (CDM) que es recullen dins la Competència Digitals Docent (CDD), és a dir, la CDI + CDM = CDD.

Què és la CDD?

S'entén per Competència digital docent la capacitat que tenen els docents d'aplicar i transferir tots els seus coneixements, estratègies, habilitats i actituds sobre les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) en situacions reals i concretes per facilitar l'aprenentatge dels alumnes i l'adquisició de la competència digital d'aquest col·lectiu i per dur a terme processos de millora i innovació a l'ensenyament d'acord amb les necessitats de l'era digital. A més, per poder contribuir en el seu desenvolupament professional d'acord amb els processos de canvi que tenen lloc a la societat i als centres educatius.

Què és la CDI?

A Catalunya la competència digital per a la ciutadania en general està definida en l'acreditació en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC) en els seus tres nivells (ACTIC 1, 2 i 3)(Decret 89/2009, de 9 de juny i Ordre EMO/417/2012, de 27 de novembre).

Així, es considera que l'ACTIC és el marc de referència de la competència digital instrumental.

Què és la CDM?

La Competència digital metodològica s'estructura en cinc dimensions i vint-i-sis descriptors que són els indicadors dels tres nivells d'assoliment, que configuren les competències específiques dels docents.

En aquesta graella es mostren les cinc dimensions i un petit resum del que determinen els diferents descriptors, ja que per a cada descriptor hi ha tres nivells d’assoliment i cada un d'ells reflecteix una actuació o conducta que és pròpia i característica de la dimensió a la qual pertany. Segons els tres àmbits o nivells, l'aula (bàsics), el centre educatiu (intermedi) i l'entorn (avançat). Les actuacions que recullen els descriptors de la CDM poden dur-se a terme en qualsevol d'aquests tres àmbits i de manera simultània.

Dimensió	Descripció
1. Disseny, planificació i implementació didàctica	Capacitat de selecció, ús i avaluació de tecnologies digitals de suport en la definició i execució del procés d'ensenyament-aprenentatge, dins i fora de l'aula per optimitzar la planificació i organització dinàmica de les experiències, les activitats i els recursos previstos per garantir l'adquisició dels aprenentatges i facilitar la col·laboració i difusió entre la comunitat educativa.
2. Organització i gestió d'espais i recursos educatius	Capacitat per organitzar i gestionar, de manera responsable i sostenible, les tecnologies digitals de manera que facilitin i/o permetin millorar les condicions de treball, tant a nivell de gestió educativa com a nivell didàctic.
3. Comunicació i col·laboració	Conjunt de coneixements, habilitats, actituds, estratègies i sensibilització que es requereixen quan s'utilitzen les tecnologies digitals per comunicar-se, col·laborar, crear i compartir continguts i construir coneixement en el marc del disseny, implementació o avaluació d'una acció educativa entre docents i amb els alumnes.
4. Ètica i civisme digital	Coneixement i assumpció de les implicacions derivades de l'ús de les tecnologies digitals en l'àmbit educatiu pel que fa a les qüestions de legalitat, seguretat i identitat digital. Formació dels alumnes sobre aquestes qüestions per tal que facin un ús ètic i responsable d'aquestes tecnologies.
5. Desenvolupament professional	Les competències relacionades amb el desenvolupament professional del docent tenen a veure amb les reflexions sobre la seva pràctica professional, en relació als reptes educatius que planteja la societat actual; així com la implicació en entorns educatius virtuals, on configura la seva identitat digital professional, aporta i divulga recursos educatius i es forma de manera permanent.

Així doncs, el coneixement d’aquestes competències i habilitats, ens permet com a mestres tenir un suport del que hauríem de conèixer i oferir als alumnes. Considero que és una aspecte a  tenir en compte, ja que des de l’ACTIC, es procura que els ciutadans puguin tenir les habilitats i els coneixements necessaris per a poder utilitzar la tecnologia de l’era digital i ser responsables i justos amb la informació que anem adquirint per a no malversar la informació i fer-ne un mal ús d’aquesta.

Per tant, com a futura mestra podria dir que la competència digital docent és un gran suport per a orientar als mestres i anar més enllà en l'ús de les TIC a l'escola com a mitjà per a transmetre l'ensenyament - aprenentatge perquè sigui de qualitat, equitatiu i inclusiu.

Fonts Consultades:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/coordinadorsbco/competencia-digital-docent

http://acticweb.gencat.cat/ca/

http://www.tribunaeducacio.cat/la-competencia-digital-docent-a-blanquerna/

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=eHRlYy5jYXR8Y29vcmRpbmFkb3JzYmNvfGd4OjU3MmEwNzFmOGI0NTE0NDY

Competències bàsiques en l'àmbit digital a primària

La competència digital s'ha inclòs en el nou currículum d'educació primària, ja que actualment estan presents en el nostre dia a dia. D'aquesta manera, considero que és un aspecte important treballar-ho com a mestra a l'aula i estar format per a donar resposta a les necessitats de la societat i mostrar als infants els avantatges i els inconvenients de les noves tecnologies.

Així doncs, en el currículum d'educació primària podem trobar el desplegament de les competències digitals que pretenen treballar a partir de 4 dimensions i 10 competències digitals tots aquells conceptes relacionats amb la selecció i l'ús de programes i aplicacions diferents per poder tenir un esperit crític i responsable de les noves tecnologies i poder actuar amb eticitat, seguretat i sostenibilitat la identitat digital dels alumnes.

Aquestes competències són les següents:

DIMENSIÓ INSTRUMENTS I APLICACIONS

• Competència 1. Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats d'acord amb les tasques a realitzar.
• Competència 2. Utilitzar les funcions bàsiques de les aplicacions d'edició de textos, tractament de dades numèriques i presentacions multimèdia.
• Competència 3. Utilitzar programes i aplicacions de creació de dibuix i edició d'imatge fixa, so i imatge en moviment.

DIMENSIÓ TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I ORGANITZACIÓ DELS ENTORNS DE TREBALL I D'APRENENTATGE

• Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital tot considerant diverses fonts i entorns digitals.
• Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d'aplicacions digitals.
• Competència 6. Organitzar i emprar els propis entorns personals digitals de treball i d'aprenentatge.

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ INTERPERSONAL I COL·LABORACIÓ

• Competència 7. Realitzar comunicacions interpersonals virtuals i publicacions digitals.
• Competència 8. Realitzar activitats en grup utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

DIMENSIÓ HÀBITS, CIVISME I IDENTITAT DIGITAL

• Competència 9. Desenvolupar hàbits d'ús saludable de la tecnologia.
• Competència 10. Actuar de forma crítica, prudent i responsable en l'ús de les TIC, considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d'identitat digital.

Després d'analitzar les diferents competències bàsiques en l'àmbit digital, veiem que la finalitat és poder anar desenvolupant de manera progressiva les habilitats necessàries per a organitzar els entorns de treball, els processos de la informació, treballar l'esperit crític per solucionar aspectes de la vida quotidiana, i així, poder acabar seleccionant i aplicant aquestes aplicacions i eines TIC de manera autònoma.

Tot i així, m'agradaria destacar que la relació amb les altres matèries o assignatures no hi és present de manera explícita i a les hores considero que el treball interdisciplinar no es contempla en aquest apartat del currículum, tenint en compte que només es comenta en una frase dins l'apartat de la presentació dit així:

"D'una banda, atès el seu caràcter transversal i instrumental, aquestes competències estan vinculades a totes les matèries del currículum."

Però, analitzant amb més profunditat la introducció del desplegament, considero important i positiu que es detalli i es reflecteixi la importància del paper del mestre dins d'aquest procés d'ensenyament-aprenentatge, ja que és essencial que potenciï la curiositat, proposi reptes i doni prou temps per investigar i reflexionar. A més, el mestre ha de procurar encoratjar l'alumne a construir els seus aprenentatges i ajudar-lo a prendre consciència del seu progrés, tot això en un ambient on l'alumne s'atreveixi a fer propostes i manifesti la seva manera de pensar.

Tanmateix, el docent podrà oferir, quan sigui necessari, guies i pautes per tal d'ajudar a l'alumne a dur a terme les tasques proposades quan es consideri adient, fins que ho pugui aplicar de manera autònoma.

Fonts consultades:
http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/primaria/prim-ambit-digital.pdf

https://www.youtube.com/watch?v=V_HOIsP-Ix8

https://www.youtube.com/watch?v=tjC1LOC0r1g#t=293

Què són els infogrames?

Un INFOGRAMA és una combinació d'imatges que pretenen explicar un text de manera senzilla i fàcil d'entendre amb la finalitat de comunicar visualment un tema per transmetre una informació. 

Són molt útils per representar la informació de manera gràfica amb l'objectiu d'explicar mitjançant materials i continguts difícils d'explicar de manera ràpida perquè ajudi a la comprensió dels textos. 

Com ha de ser?

- Senzill

- Complet

- Ètic

- Ben estructurat

- Adequat a la informació que es vol transmetre

Quina utilitat tenen els infogrames a l'escola?

Els infogrames poden ser molt útils pels alumnes perquè permeten representar de manera molt esquemàtica un contingut que pot ser difícil d'explicar. A més, es té en compte l'estètica i el disseny del suport visual, així com, tenir cura de la informació i la selecció del contingut que volem transmetre. 

Aquesta eina ens permet com a mestres, mostrar  i ensenyar als alumnes conceptes que són difícils d'aprendre, i amb l'ajuda de les imatges, els alumnes poden relacionar aquell aprenentatge amb una imatge que doni suport al contingut. 

A més, els alumnes poden utilitzar una infografia per exposar o explicar als seus companys de classe el tema que estan treballan. D'aquesta manera es posarà en pràctica l'ús de les TIC, així com les competències del currículum de primària:

4. Crear, contrastar i seleccionar la informació digital tot considerant diverses fonts i entorns digitals

6. Organitzar i emprar els propis entorns personals digitals de treball i d'aprenentatge.

Com a conclusió considero que és una manera d'ensenyar i aprendre molt útil i divertida que poden utilitzar tant els mestres com els alumnes. Hi ha molts programes que permeten fer infogrames de manera gratuïta com per exemple CANVA, VENNGAGE, entre d'altres. 

Aquestes plataformes permeten fer infogrames estàtics, líneals o dinàmics i ofereixen diverses plantilles per iniciar-nos en el món visual. 

Endavant! segur que gaudireu molt del procés d'elaboració d'un INFOGRAMA!

Models pèdagògics vinculats a l’ús de les TIC

Aquesta setmana a classe hem estat treballant noves metodologies per a realitzar a l’aula. Una d’elles és l’ACOT2 (Apple Classroom of Tomorrow-Today).

Aquesta metodologia compren i es complementa amb les habilitats que hem anat desenvolupant al llarg del segle XXI. D’aquesta manera entenem que els mestres , per a poder donar resposta a les necessitats i els avenços d’avui dia, hem d’estar actualitzats i formats per a poder aplicar aquesta competència a l’aula. Així doncs, els mestres han de ser capaços de prendre decisions útils sobre com i quan ensenyar. L’ACOT2 ofereix una visió innovadora que té en compte l’aprenentatge de les persones a través de l’aplicació dels seus coneixements previs i l’adaptació d’aquesta pedagogia per tal de satisfer les necessitats educatives dels alumnes d’aquesta generació.

Els estudiants han de participar activament en l’estudi de problemes rellevants i contextualitzats per tal de poder desenvolupar habilitats del nostre segle XXI. Aquest context d’aprenentatge ha de contenir activitats multidisciplinàries o transversals, creant un pla d’estudi que pugui ajudar els estudiants a aplicar habilitats en la seva vida actual o futura.  

Les activitats han d’estar dissenyades per a potenciar el rendiment dels estudiants, dels mestres i dels pares, per tal de millorar de manera contínua l’aprenentatge dels estudiants.

Com s’aplica aquesta metodologia a l’aula?

Una manera de poder introduir aquest mètode és creant un entorn on es potencïi la cultura de la innovació i la creativitat per a què els estudiants puguin desenvolupar les habilitats necessàries per desenvolupar un projecte creatiu.

Les relacions personals, professionals i familiars determinen la salut, el creixement i desenvolupament cognitiu d’un nen. Cada estudiant ha de tenir una relació i connexió clara amb l’entorn que l’envolta i influirà en el seu aprenentatge.

A més, els estudiants necessiten tenir accés a la informació, recursos i tecnologia per tal de fer una investigació a fons i ho puguin compartir amb els seus companys i realitzar un treball cooperatiu.

Fonts consultades:

https://www.youtube.com/watch?v=Vwx4meBMWo8

https://www.youtube.com/watch?v=Vwx4meBMWo8

Canvi de paradigma educatiu. Constructivisme i connectivisme

Avui us presento una nova aplicació que és molt interessant i que considero que ens ajudarà una mica més en la nostra vida d'estudiant.

Aquesta aplicació se'n diu Videonote.es i serveix per anar citant les parts més rellevants a mesura que avança el vídeo. A més, es poden visualitzar diferents vídeos per a poder remarcar i escollir el que ens interessa, de manera senzilla i ràpida.

A més, els vídeos que anem analitzant es van guardant a la carpeta de Google Drive, ordenats per dates, i es poden emmagatzemar diferents documents amb el mateix nom. També, com és una aplicació del Google, podem compartir les anotacions que realitzem amb altres persones per a treballar de manera col·laborativa.
Pregunta 1: Com hauria de canviar la finalitat de l'escola i els continguts d'aprenentatge?
- Els continguts haurien de partir dels interessos dels alumnes. Poder portar els interessos d'aquest dins l'aula. Seria interessant connectar interessos amb coneixements i aprenentatges útils i funcionals. l'aprenentatge ha de ser significatiu i autònom. La finalitat de l'aprenentatge ha de ser aprendre tenint en compte els interessos i inquietuds dels infants.
- Aquesta finalitat de l'escola, ha de poder oferir i potenciar un pensament crític i reflexiu per part dels infants. Han d'aprendre a ser crítics, aprendre a gestionar la informació, els continguts a treballar.
- Tanmateix, l'escola no s'ha de basar tant a ensenyar continguts, sinó poder oferir espais i moments on els infants se centrin i realitzin en processos d'aprenentatge per arribar a conèixer aquests continguts.
- La finalitat de l'escola no ha de ser l'avaluació sumativa ni quantitativa del grau d'assoliment de continguts i coneixements dels infants, sinó que ha de poder veure més enllà i centrar-se en el procés d'aprenentatge, no només en un producte final. No només fer una avaluació quantitativa, sinó també qualitativa.
Pregunta 2: Com haurien de canviar els rols del mestre i de l'alumne?
Escola tradicional
-Mestre: ho sabia tot i era l'únic que transmetia el coneixement era unidireccional. Jerarquia vertical. Una avaluació final que no tenia en compte el procés.
-Alumne: Memoritzava tots els conceptes. Obtenia un coneixement memorístic i poc significatiu. Les coses que aprenien eren per formar futurs treballadors. Aprenentatge individual, únic ritme i nivell d'aprenentatge.
-Societat-Escola: Patrons marcats i tancats. Menys recursos. El que s'aprenia era per poder treballar després. No era important estudiar, es necessitava treballar per portar diners a la família.
Escola actual
-Mestre: Fomenta un aprenentatge bidireccional. Mirada cap als interessos dels infants per motivar-los i potenciar un aprenentatge significatiu. No és l'única font d'informació, figura d'autoritat (jerarquia horitzontal). El mestre també aprèn dels alumnes. La seva feina és més complexa perquè les coses no venen donades (llibre) i les sessions s'han d'elaborar. Hi ha més formació i preparació. Mirada holística.
-Alumne: Aprenentatge social (cooperatiu), s'aprèn dels altres. L'alumne és el protagonista del seu aprenentatge. Membre actiu de la comunitat d'aprenentatge.
-Escola-Societat: Ha progressat molt. L'educació i l'escola tenen en compte els avenços tecnològics, d'informació, etc. → coneixement molt més immediat i a l'abast dels nens. També pot ser més fiable (es pot contrastar).
3. Com haurien de canviar els tipus d'activitats escolars?
Escola Tradicional:
No es tenen en compte els interessos dels infants
són activitats extretes del llibre del text on l'explicació i la solució està només en el llibre
El mestre explica les activitats i els continguts de manera descontextualitzada.
Normalment són activitats que no es fan a partir dels interessos dels infants i no tenen una utilitat fora de l'aula.
No són activitats que permeten l'exploració o experimentació, així com anglès i educació física que permeten activitats dinàmiques i d'expressió.
Escola Actual:
Activitats contextualitzades
Dinàmiques
Interdisciplinars
Experimentals
Expressió de múltiples llenguatges
Subjecte actiu de l'aprenentatge
Adaptat a les necessitats dels alumnes i a la societat
Tenir en compte els coneixements previs
Tenir criteri per seleccionar els continguts que solen treballar
Aprenentatge útil i transferible a la vida quotidiana.
→ Pregunta 4: Com hauria de canviar l'avaluació (què, quan, com s'ha d'avaluar)?
Avaluar per aprendre - Neus Sanmartí. 
Si no es canvia l'avaluació, no canviarà res. L'avaluació hauria de tenir una funció reguladora de tot el procés d'aprenentatge, atès que ha de permetre decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l'alumnat i constatar el seu progrés a mesura que avança en els aprenentatges. Ha de permetre al professorat contrastar el grau d'assoliment per part de l'alumnat dels objectius de les àrees o matèries i de les competències bàsiques i ajustar, si escau, els processos didàctics. Per a l'alumnat, l'avaluació també esdevé un element essencial per aprendre, ja que els alumnes que constaten el seu progrés i saben regular-se estan més preparats per avançar en els aprenentatges i per seguir aprenent.
A partir d'aquí ens plantegem una avaluació competencial on es tenen en compte el què, com i quan avaluem.
Què avaluem?
El procés (tant dels alumnes com del docent) i no el producte final.
L'actitud, el paper del mestre.
Competències.
Objectius.
Quan avaluem?
Durant el procés.
Com avaluem?
Rúbriques, coavaluació, autoavaluació, autoregulació, conversa, productes finals, llibretes d'aprenentatge, blogs, graella, avaluació formadora i formativa.

Després d'experimentar i manipular aquesta aplicació vam parlar sobre el paradigma educatiu i com haurien de ser les propostes per a fomentar el desenvolupament integral dels infants, incorporant les TIC dins l'aula, perquè ens siguin útils i ajudin a enriquir el coneixement dels alumnes.

Però, abans vam comentar un concepte que es treballa sobretot amb les competències digitals. Aquest concepte és el connectivisme i es defineix com la necessitat d'estar connectats amb els altres per enriquir el nostre coneixement, és a dir, connectar amb el coneixement de manera oberta i crítica.

Una manera de treballar el connectivisme a classe en Xavier ens va proposar realitzar una reflexió sobre el paradigma educatiu comentant per grups un seguit de preguntes que vam anar compartint amb la classe mitjançant una conversa, ja que d'aquesta manera tothom podia aportar el seu coneixement i anàvem creant una presentació de power point amb els comentaris dels altres grups.

Aquesta activitat va ser molt positiva i interessant des del punt de vista de l'alumne, ja que personalment, em va permetre treballar i desenvolupar noves habilitats comunicatives tant amb el teu grup, com amb la resta de la classe, ja que havíem d'estar ben atentes de poder participar en la conversa i aportar nou coneixement i que sigui complementari a les aportacions de la resta de grups.

Considero que com a mestra també és una experiència positiva, ja que el rol que desenvolupa és actiu i participatiu, ja que organitza el discurs dels alumnes per a guiar-los cap al nou coneixement. A més, permet als alumnes compartir el que van reflexionant i cercant de manera ordenada, ja que amb l'ajuda de la mestra i amb la presentació de Power Point que anàvem responent les preguntes, el mestre podia veure de quina manera ens expressàvem i podia tenir una evidència del que s'anava treballant.

Fonts Consultades:

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0024/fc53024f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pdf